El darrer dilluns vàrem recomanar el darrer llibre de l'escriptor castellà Juan Vico: El claustro rojo.
Juan Vico va nèixer a Badalona el 1975 i és escriptor, autor de novel·les, relats i llibres de poemes. És llicenciat en Comunicació Audiovisual i DEA en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha obtingut premis com l'Internacional de Poesia Arcipreste de Hita o el Fundació Monteleón de Novel·la Curta.
En aquest El claustro rojo l'autor ha assajat 11 relats i a cada un d'ells s'ha apropiat d'un timbre, d'un idioma i una veu propis. I encara que siguin històries diferents, hi ha un elements que els entreteixeix i les comunica. Aquest fil és l'art. A cada història es narra una peripècia diferent, ambientada en un país o un període històric diferent. Per exemple, en el relat que dona títol al llibre ens trobem davant una història confessional: un home a punt de morir li explica un terrible secret a un jove novici, en una ambientació medieval que ens recorda a les intrigues de El nom de la rosa, d'Umberto Eco.
En una altra història un grup de bohemis assisteixen a una sessió d'espiritisme, mentre el món sucumbeix per la Gran Guerra. S'aprecia una gran sensibilitat i erotisme a La espuma de los cangrejos, relat ambientat al Japó Feudal en el que l'art i els sentiments s'entrellacen formant un haikú de gran bellesa poètica. L'art i la mort i la vida també caben en la literatura. I d'això parla precisament aquest volum curt de contes: de la bellesa terrible, com aquell àngel de Rilke, que s'amaga darrere l'art.
El primer conte és titulat Agost, on es parla de l'escriptor jueu polac Bruno Schulz però en la seva vessant de dibuixant. Així, un relat que podria haver-se construït com metaliterari per la relació que Schulz va tenir amb Wittold Gombrowicz, es manté fidel a l'aposta de Vico. En aquest conte trobem ecos de Vértigo, de W. G. Sebald i d'aquesta visió decadentista de l'art i cultura europeus.
Onze relats protagonitzats per creadors d'èpoques i geografies molt diferents sotmesos a un únic destí: el dictat pels seus mitjans i desitjos. Les fosques intrigues d'un monestir belga del segle XV. L'efervescència de la Viena d'entreguerres. El París dels impressionistes. El canviant Japó del període Edo. La Roma de principis del segle XIX. La Venècia del XVII. Una sessió espiritista en un poble de la Costa Brava durant els anys de la Gran Guerra. Els somnis inconfessables d'una pintora de bodegons. Un jueu polac perdut en un estiu etern. Un secret familiar codificat en un remot paisatge. El cos com a última frontera de l'experiència artística.
Si entre la nostra gent hi ha algú que no hagi llegit aquest llibre, que llegeixi aquest llibre i, un cop llegit, ple de coneixement, que el rellegeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada